Noms de menjar britànic. Què és britànic per carbassó?

2024 Autora: Cyrus Reynolds | [email protected]. Última modificació: 2024-02-07 10:38

Per què voldríeu saber la paraula britànica per a carbassó?

Bé, imagineu-vos que us acabeu d'instal·lar per un dinar elegant al restaurant i demaneu un plat de carbassons amb sons exòtics? Què decebedor, doncs, que et serveixin un plat d'alguna cosa que t'havies de subornar per menjar quan era nen. És possible que trobis noms estranys a Gran Bretanya per a coses perfectament normals que ja menges a casa.

Algunes de les coses que mengen els britànics sorprenen els visitants estrangers i són sens dubte gustos adquirits. Els patates fregides (entrepans fets amb patates fregides), les mongetes a la torrada i la pinya o el blat de moro en conserva a la pizza són només alguns. Algunes persones també gaudeixen de butties cruixents: patates fregides a l'estil dels EUA entre llesques de pa blanc amb mantega amb salsa marró.

Però, la majoria de les vegades, les coses habituals que mengen els britànics no són tan diferents del que els nord-americans cuinen regularment tot el temps. Només viatgen amb noms suposats.

Així que, per ajudar-vos a superar la barrera de l'idioma americà/anglès per trobar els aliments que ja coneixeu i que us agraden, per descobrir la medul·la que poden menjar els vegetarians i els escabetx que no són cogombres, hem posat junts aquesta pràctica guia.

Menja les teves verdures

Albergínia és albergínia. Quan les verdurestornats a la taula britànica després d'acabar el racionament als anys 50 (si no era una patata, una ceba o una pastanaga, no es disposava), venien del Continent, portant amb ells els seus noms francesos. Irònicament, van ser els britànics els que van portar aquesta verdura a l'Europa occidental des de l'Índia, on s'anomena brinjal (més sobre això més endavant). El nom comú americà, albergínia, data del segle XVIII perquè els fruits de la planta que llavors es cultivava a Europa eren petits, de color groc o marró i semblaven ous d'oca.
Beetroot és només una altra manera de parlar de la remolatxa. Curiosament, sovint es venen als supermercats ja bullits, en bosses de plàstic empapades. És possible que s'hagin mantingut a l'arrel de la paraula perquè hi va haver una època en què les remolatxes (una mica com els espinacs amargs) estaven més disponibles. Però això és només una suposició.
Courgette va creuar el Canal de la Mànega fins a Gran Bretanya des de França, però va arribar primer a Amèrica des d'Itàlia, per això els nord-americans l'anomenen carbassó. Irònicament, es va originar a Amèrica del Sud, però no tenim ni idea de com l'anomenaven els asteques.
Marrow no només és el material que surt del mig dels ossos de la carn, també és una verdura gran i suau relacionada amb el carbassó: s'assembla una mica al carbassó. esteroides (que en realitat és el que és). De vegades, per motius de precisió, es pot anomenar medul·la vegetal. Normalment s'omple amb algun tipus de farcit salat per donar-li caràcter.
Squash no és una verdura al Regne Unit, sinó un concentrat de refresc ensucrat i afruitat.amb una petita quantitat de suc de fruita. Es barreja amb aigua. La carbassa de verdures a la qual estan acostumats els nord-americans és relativament nouvinguda a Gran Bretanya. Se sol anomenar pel seu nom varietal (carbassa butternut, carbassa de gla) i, de vegades, les verdures de carn taronja que s'anomenarien carbassa als EUA s'agrupen com a carbassa.

Dreceres

Els britànics tenen el costum de deixar caure paraules i fragments de paraules dels noms d'alguns aliments. Pot ser confús per als nord-americans. Maionesa d'ou, per exemple, no és maionesa feta amb ous. És un ou dur, tallat a la meitat o de vegades a rodanxes, cobert de maionesa. El formatge de coliflor és formatge de coliflor i. El formatge macarrons és macarrons i formatge, no formatge fet de macarrons. L'amanida de pollastre és un tros de pollastre -una cuixa o una mica de pollastre a rodanxes- amb una amanida d'enciam i tomàquet al costat. Idem amanida de pernil. De fet, el plat americà de pernil picat amb maionesa i condiment és completament inaudit a Gran Bretanya.

Pudding i pastissos

La paraula postres apareix de tant en tant a la conversa de la gent o als menús, però el plat dolç al final d'un àpat gairebé sempre s'anomena pudding. És una categoria que pot cobrir des de mousse de xocolata fins a macedònia de fruites. La resposta a la pregunta: "Què hi ha per al pudding?" podria ser fàcilment "síndia".

Però només per ser al contrari, els puddings no sempre són dolços i no sempre es serveixen per a pudding (és a dir, postres).

Un "púding" salat com el pudding de Yorkshire és un popoverservit al costat de la vedella o, a Yorkshire, com a primer plat amb salsa de ceba. El pudding de filet i ronyó és un plat principal tradicional cuinat al vapor dins d'una pastisseria. Enforneu-ho a la pastisseria i esdevindrà un bistec i un pastís de ronyons. I el morro és una botifarra feta amb sang de porc i alguns altres ingredients més atractius.

Pies, d' altra banda, gairebé mai són el plat de púding i gairebé mai no són dolços, amb dues excepcions: pastís de poma i pastissos de picada (que sempre són petites tartaletes individuals).). Altres pastissos dolços s'anomenen pastissos: pastís de llimona, pastís Bakewell, pastís de melassa.

Els pastissos que es fan per sols en crostes gruixudes es coneixen com a pastissos elevats. Es mengen freds, es tallen a rodanxes o es serveixen com a petits pastissos individuals i es fan sòlids amb aspic. Els pastissos de porc Melton Mowbray en són un bon exemple. Altres pastissos de carn, com el bistec i el pastís de cervesa, només tenen una crosta superior, el que els nord-americans anomenarien "pastissos d'olla". I alguns dels "pastissos" més famosos, Shepherd's Pie (xai mòlt), Cottage Pie (carn mòlta) i Fish Pie (peix i marisc en salsa cremosa), no tenen cap crosta de pastisseria: estan cobertes. amb puré de patates.

Sorpreses diverses

Pickles poden ser les llances o les monedes de cogombre en vinagre a les quals esteu acostumats. Però la paraula també s'utilitza per descriure els condiments vegetals que són similars al chutney però extremadament àcids o picants. L'escabetx Brinjal està fet d'albergínia i l'escabetx de Branston, un producte de condició de marca que serveix amb carns o formatges, és picant.

I una última paraula, si mai no l'heu tastatMostassa anglesa, no l'aboqueu amb una salsitxa com la mostassa groga americana, tret que us vulgueu volar la part superior del cap. Elaborada amb mostassa mòlta en pols, la mostassa anglesa és molt calenta, així que preneu-ho amb calma.

I alguns noms aleatoris

Els britànics també tenen tantes coses diferents per anomenar sandvitx, mai no sabríeu que punxar uns quants ingredients salats entre dues llesques de pa porta el nom del comte britànic de sandvitx. Hi ha el buttie o butty i el sarnie per anomenar una parella. Els entrepans que no s'elaboren amb pa tallat a rodanxes sovint s'anomenen el tipus de pa en què es troben: la baguette, el bap, el rotllo, el croissant de pernil i formatge, per exemple.